Diumenge 4 d'octubre, 6 bikers del club ens varem acostar a Cal Marçal per tal de disfrutar com canalla en un Raid que enguany celebrava el 25è aniversari. Els corriols, trialeres i en general tot el circuit estava esplèndid, van ser 42 Km de pur btt on la diversió i el patiment van anar de la mà. Al final una bona jornada envoltats de bona gent, molts "pros" i uns boscos espectaculars.
Classificacions
Pos Nom Temps 37 Adria Vilanova 02:37:17 81 David Cuadrado 03:03:44 82 Jordi Caellas 03:03:46 121 Jordi Llutart 03:33:08 122 Toni Rovira 03:33:10 123 Antonio Requena 03:33:11
Aquest dissabte dia 5/09/2015 el nostre company triatleta Ruben, va participar al XXX Triatló de Catalunya (Banyoles) distància olímpica (1.5k natació - 40k ciclisme - 10k run) amb un temps final de 2:28:05.
El dia es desperta un xic ennuvolat, disset btterus ens trobem a tres quarts de sis davant el Kanal per esperar el bus, després de fer uns "tetris" de bicis al portamaletes, enfilem cap a l'estació d'esquí de Vallter 2000 on començarem la travessa, ens acompanyen tres ciclistes de carretera i uns quants runners del club. Arribem a Vallter i... caram! Quin fred que hi fa comparat amb Artés, sort que duem paravents i no triguem res a fer-lo servir.
Comencem a baixar per anar a buscar la pista forestal que va de Setcases a Espinavell, parem i ens traiem els paravents ja que ara toca pujar i suar fins a la Collada Fonda. Tornem a fer us del
paravents per últim cop i baixem per la pista fins a Espinavell, agafem la carretera fins arribar a Molló, on ens aturem per menjar sota l'església de Santa Cecília de Molló. Continuem el nostre camí direcció Camprodon, entre pistes forestals i algun corriol molt agradable, una vegada arribem fem foto de grup a l'esplèndid pont de Camprodon. Seguim el riu Ter fins a Sant Pau de Segúries on agafem la via romana del Capsacosta, que ens portarà fins a Hostalnou de Bianya. Via dura per fer amb btt, ja que les pedres, anys enrere ben col·locades, han quedat posades d'una manera desigual, molt polides, i amb l' humitat rellisquen molt. Passat Hostalnou enfilem un corriol molt atractiu que puja i ens fa suar de valent, entre la pujada que té i la humitat que podem notar a la pell, per sort ens recompensa amb un corriol de baixada molt guapo fins Olot. Continuem pedalant per la carretera fins arribar a Les Preses, són les tres de la tarda i ja portem seixanta-cinc quilòmetres a les cames, ara toca parar per dinar i descansar. Dinem a l'hostal Vertisol, on ens tracten molt bé i el menjar està boníssim, gran elecció!
Un cop tips, seguim la via verda que ens duu cap a Sant Esteve d'en Bas i els Hostalets d'en Bas, seguidament encarem la pujada de Falgars d'en Bas, molt dura, que ens porta cap al mig del Collsacabra, acabats de dinar ens costa molt de pujar i és que són quasi cinc quilòmetres al onze per cent (com pujar quatre vegades a Fussimanya). Obtenim una merescuda recompensa, i és que les vistes són espectaculars! Seguim pujant entre faigs i roures fins arribar a l'antiga carretera de Falgars, quins boscos més guapos té el Collsacabra! Fem un beure i esperem per agrupar-nos i és que la pujada ha estirat molt el grup. Baixem plàcidament fins Cantonigròs, allà agafem el camí que porta cap a l'Esquirol, un pedregar amb tota regla que provoca alguna caiguda sense cap mal major, a mig fer hi ha el trencall que porta fins a la famosa Foradada, un lloc amb molt d'encant per anar a passejar amb la família. Arribem a l'Esquirol i a l'Hostal Collsacabra, on després de cent dos quilòmetres, guardem les bicis i gaudim d' una merescuda dutxa, ens donen de sopar, quina gana que tenim! Sortim a la terrassa a fer petar la xerrada, prendre la fresca una estona, comentem les anècdotes del dia amb una bona ratafia i cap a dormir d'hora que l'endemà toca tornar a pujar a la bici.
Diumenge 26 de Juliol, L'Esquirol-Artés
Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, els de l'Hostal ens han preparat un esmorzar de la terra, pa amb tomàquet i uns bons embotits. Traiem les bicis d' on han passat la nit i les repassem, oli a la cadena, canvis, pressions de les rodes... Fem foto de grup amb la mestressa de l'Hostal, que ens ha preparat uns entrepans per mig matí i els hi agraïm el tracte rebut, com si fóssim a casa, de ben segur que hi tornarem!
Tot sortint de l'Esquirol prenem un corriol molt divertit i espectacular que ressegueix la Riera de les Gorgues i ens porta fins a la cua del Pantà de Sau on podem observar el salt del Cabrit. Travessem la carretera i fem camí cap a Manlleu, on parem a comprar un refresc per acompanyar l'entrepà. Creuem el riu Ter i tot passat per camps de conreu arribem a Santa Cecília de Voltregà, on seguim la petita carretera fins que no té sortida. Moment per descansar i recuperar forces amb l' entrepà de l' hostal. Ja refets, tirem amunt,amunt i més amunt fins a Sant Bartomeu del Grau, ja tenim la pujada bèstia del dia al sac! Baixem fins a Olost on dinarem al Càmping del Lluçanès, com que anem d'hora fem unes cerveses per esperar el dinar, havent dinat ens tombem uns minuts a la gespa, i és que s'hi està molt bé!
Continuem, ara seguint el torrent d' Olost i el torrent de Font Salada fins arribar a una corba on el gps ens marca continuar per el camí, però el nostre gps Toni ens diu de seguir un corriol que, tot i la seva dificultat, val molt la pena i ens porta fins l'ermita de Sant Sebastià, on hi ha una bona vista del poble d' Oristà. Baixem al poble i resseguim la riera Gavarresa passant prop del mas Rocaguinarda, d' on era fill el conegut bandoler Perot Rocaguinarda. Seguim el track que ens han deixat els amics del Centre Excursionista Artés, quan van fer la travessa Alpens-Artés seguint la Gavarresa, el camí està en desús i s'esvaeix davant nostre, estem perduts! Sort en tenim que hi ha alguns senglars a la colla i després de proposar, buscar i discutir, trobem el bon camí. Passem la casa rural la Vall de la Gavarresa i encarem cap Avinyó, on creuem el pont d'estil gòtic i parem a agafar aigua, la calor empeny, com es nota que arribem a casa! Ara ja si, és un passeig fins a Artés.
Després de cent vuitanta quilòmetres, em patit alguna caiguda sense més, cap averia, n'hi una sola punxada. Després de cent vuitanta quilòmetres, al fons, veiem el campanar de la Plaça Vella. Ja som a casa! Ja som a Artés!
